
Prevenció del càncer
Amb el descobriment en 1970 del PSA (acrònim en anglès d’Antigen Prostàtic Específic) s’ha evidenciat un augment significatiu en el diagnòstic d’aquesta malaltia fent que en l’actualitat sigui una de les neoplàsies sòlides més freqüents que afecten els homes juntament amb el de pulmó i còlon. Encara que hagi disminuït la mortalitat relacionada directament amb el càncer de pròstata (CaP) és la segona causa de mort per neoplàsia en el sexe masculí.
FACTORS DE RISC
No se sap amb certesa que factors poden influir a patir un CaP. No obstant això un dels més importants és l’herència. El risc de patir aquesta lesió està en proporció al nombre de familiars que la presenten: pot duplicar-se quan l’ha tingut un familiar de primer grau o incrementar-se 5 o 11 vegades si són dues o més. Si els afectats han estat 3 o més es pot parlar d’un veritable CaP hereditari (9%). D’altra banda no és clar si certs hàbits de vida, com el consum excessiu de grasses animals o menor ingesta de fruites, verdures o cereals, poden estar relacionats amb aquesta neoplàsia.
SÍMPTOMES
La majoria de les vegades el CaP és silent i els símptomes urinaris són deguts al creixement normal de la pròstata (retard en l’inici de la micció, degoteig o fugides d’orina en acabar la mateixa, doll lent i de baixa pressió, sensació de buidatge incomplet). Quan el càncer s’ha disseminat localment o a distància (fases avançades de la malaltia) pot aparèixer sang en l’orina o en el semen i dolor ossi, habitualment a la regió lumbar i sacra.
DETECCIÓ PRECOÇ
La primera determinació del PSA es pot realitzar a 50 anys si no hi ha factors de risc. Si hi ha antecedents familiars, l’edat d’inici se situa entre els 40 i 45. En els homes de més de 75 anys no serien necessaris més controls amb un PSA basal inferior o de 3 ng/ml. Tot això és cert quan el tacte rectal és normal; si amb aquesta exploració es troba un àrea sospitosa la biòpsia prostàtica és obligada independentment del valor del PSA.
SOSPITA DIAGNÒSTICA
Les exploracions bàsiques per al diagnòstic del CaP són el tacte rectal (TR) i la determinació del PSA.
Com s’ha dit abans un TR sospitós és una indicació absoluta per realitzar una biòpsia de pròstata encara que amb xifres de PSA baixes el seu valor per predir un CaP varia d’un 5 a un 30%. Un TR negatiu (sense sospita de malignitat) no té cap valor clínic: com succeeix en la majoria dels casos es pot diagnosticar un CaP amb un TR completament normal.
El PSA i la seva interpretació: El PSA és una proteïna que es sintetitza gairebé exclusivament en les cèl·lules epitelials de les glàndules prostàtiques. La seva funció és la de liquar el coàgul seminal, format d’espermatozoides atrapats per les proteïnes formadores de gel sintetitzades en les vesícules seminals, possibilitant la motilitat d’aquests.
A més d’estar incrementat en els casos de CaP també ho està en casos d’hiperplàsia prostàtica benigna, prostatitis i fins i tot dies després d’un TR o un sondatge vesical. També després de l’ejaculació o muntar amb bicicleta (no demostrat).
El PSA és la variable que ens indicarà quan fer una biòpsia prostàtica. Si bé a major valor de PSA major és el risc de patir un CaP, una qüestió important és saber la xifra límit que ens permeti diferenciar aquells pacients amb una patologia benigna dels quals presenten un CaP i evitar així biòpsies innecessàries.
En el nostre mitjà el més habitual és interpretar el PSA en funció de 3 valors: menor de 4 ng/ml, entre 4 i 10 ng/ml i major de 10 ng/ml. La probabilitat de càncer és d’un 15%, 25% i més d’un 50% respectivament. Després d’informar el pacient s’accepta que en la primera situació la biòpsia no està indicada i en la tercera sempre. El problema és la segona: si fem una biòpsia en tots aquests casos, més de la meitat seran negatives. Per tant s’ha d’escollir a l’home amb més probabilitats de patir un càncer. En aquests casos es disposen de diverses eines que ens ajudaran en la presa de decisions. La més usada és determinar el quocient PSA lliure/total (PSA l/t). S’ha vist que quan aquesta relació és inferior a 0,10 o superior a 0,25, la biòpsia detecta càncer en el 56% i 8% dels casos respectivament.
Altres marcadors són el PCA3 i certes informes del PSA encara que es reserven per als casos en què s’hagi de decidir la necessitat de repetir una biòpsia quan la primera o segona ha estat negativa.
DIAGNÒSTIC DEFINITIU
El diagnòstic definitiu s’obté mitjançant la biòpsia prostàtica guiada per ecografia transrectal. L’accés a la pròstata pot fer-se a través del recte o a través del perineu (espai entre l’escrot i l’anus). És un procediment que es realitza sota anestèsia local o sedació pel qual s’obtenen diversos cilindres (mínim 6 per cada costat) de teixit prostàtic seguint un mapatge preestablert de la pròstata.
Com tot acte quirúrgic no està exempt de complicacions: aparició de sang per la femta o semen, febre i infeccions que poden arribar a ser greus.
Possibles resultats: absència de Càncer, neoplàsia intraprostàtica (PIN) d’alt grau, atípia glandular (ASAP) o CaP. Els dos primers impliquen el seguiment del cas; la presència de ASAP ens obligarà a repetir la biòpsia, ja que la seva relació amb el CaP és elevada.
TRACTAMENT
El tractament del CaP depèn de molts factors i sempre s’ha d’individualitzar cada cas. S’ha de tenir en compte el PSA o TR inicial, el resultat de la biòpsia i l’edat del pacient. Si el tumor està localitzat en la pròstata, és localment avançat o ja està disseminat (adenopaties, metàstasis). I el que esculli el pacient després d’exposar les possibles complicacions i conseqüències de la millor opció per al seu cas en particular.
En línies generals les accions terapèutiques inclouen la cirurgia (prostatectomia radical amb linfadenectomia o sense), radioteràpia externa o intersticial (braquiteràpia) en els casos de CaP localitzat en la pròstata; i la supressió androgènica o castració sigui quirúrgica o química mitjançant fàrmacs (és un tipus de neoplàsia que depèn de la síntesi de testosterona) si la malaltia està disseminada.
Altres tractaments pel CaP local. Criocirurgia (congelació): una opció que cada vegada es té més en compte en tumors de risc baix o intermedi i pròstates menors a 40 ml; Ultrasons Focalitzats d’Alta Intensitat; i recentment s’ha proposat el tractament focal en casos molt seleccionats: lesions que ocupin un 5-10% del volum prostàtic, unifocals o unilaterals. En les Guies Clíniques es considera que aquestes dues últimes no tenen una àmplia experiència mèdica ni estan suficientment contrastades.
Es pot trobar més informació en:
Enllaç aeu.es
Enllaç cancer.org
Enllaç nlm.nih.gov